Rosa dels Vents FILMS Rosa dels Vents FILMS

Territoris inexplorats

post anterior

A Rosa dels Vents FILMS estem molt il·lusionats i contents de encarregar-nos de la post-producció del documental d’aquest magnífic projecte.

“Almenys fins al mes d’abril no podrem intentar-ho. Fa massa fred i no es pot escalar “.

Amb aquest missatge deixava clar el meu amic l’alpinista rus Ivan Temerev la duresa que implica intentar escalar a l’Àrtic Rus.

El pla inicial era anar al maig, però això suposa assumir el risc que el gel dels llacs i rius que haurem de travessar comenci complicar la llarga i complexa aproximació fins a l’entrada del Plateau de Putorana, la zona de l’Àrtic Rus on pretenem explorar la possibilitat d’escalar cascades de gel.

Ningú abans s’ha endinsat a l’hivern en aquest lloc. El pla era clar, anirem a l’abril, vam acordar entre tots.

I així ha estat. Del 5 al 20 d’abril, un grup d’alpinistes format per David Graells, Dani González i Rafa Vadillo, juntament amb els alpinistes russos Ivan Temerev, Vlad Golub i Fedor Kopitov hem fet una expedició d’exploració per a l’escalada de cascades de gel al Plateau de Putorana, en una zona de l’Àrtic Rus tancat als estrangers i per la qual han calgut gairebé un any de gestions per aconseguir els permisos i planificar la complexa logística necessària.

En el projecte també han participat Ramon Dies, guia especialista en zones àrtiques i Miguel Angel Julián, etnòleg especialista en comunitats indígenes de l’Àrtic, ja que el projecte ha constat de dues parts: la primera l’exploració i escalada de cascades de gel i la segona la visita i convivència amb els pastors nòmades de rens de l’ètnia Nenet, l’ètnia majoritària a l’Àrtic Rus. El projecte global tenia com a objectiu la gravació d’imatges per elaborar un reportatge de vídeo sobre l’escalada i la vida dels nòmades.

L’expedició va començar amb l’aterratge a l’aeroport de la ciutat de Norilsk, una ciutat minera situada uns 300 quilòmetres al nord de la línia del Cercle Polar. És la ciutat més septentrional del planeta i el nostre punt de partida per accedir al “Plateau de Putorana” un gran altiplà de basalt, aïllat i salvatge, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i que segons els mapes, té totes les condicions per a albergar un gran potencial per a l’escalada de cascades de gel.

Ens posem en marxa travessant tundra, llacs i rius gelats utilitzant diferents mitjans per creuar-los. Invertim 3 dies per arribar al lloc on havíem planejat instal·lar el Camp Base des del qual explorar valls adjacents a la recerca de cascades de gel.

La primera etapa la vam realitzar sobre uns vehicles tot terreny de 6 grans rodes anomenats “Trekol”. 8 llargues hores de nit sobre llacs i rius gelats, vam trigar a recórrer els prop de 100 quilòmetres que es poden fer amb aquests vehicles. Un llarg i complicat trajecte fins i tot per a aquests vehicles habituats a aquest terreny.

La següent etapa està planificada per realitzar-la amb motos de neu que arrosseguen un calaix-remolc de fusta al transportem tot el material i als integrants de l’expedició. El trencament d’una de les 3 motos de neu que portem obliga a canviar els plans i mentre les 2 motos de neu que ens queden, van fent porteigs fins al següent lloc on passarem la nit, el grup d’alpinistes anem avançant utilitzant una mena de esquís de fons amb rudimentàries fixacions de cable de taló lliure. En aquesta part de l’Àrtic no utilitzen pells en els esquís ja que sovint es passa per llocs amb aigua i en congelar deixen inservibles els esquís. No suposen un problema mentre el terreny és pla, però resulta esgotador quan el terreny accentua la pendent.

La tercera i última etapa de l’aproximació la realitzem íntegrament amb els esquís. Recorrem 22 quilòmetres sobre un immens llac gelat, mentre les 2 motos de neu van traginat els materials.

Establert el Camp Base, vam realitzar diferents exploracions en valls adjacents a la recerca de cascades de gel. En les primeres incursions ens retirem abans d’arribar al lloc on els mapes indiquen salts d’aigua, a causa del alt risc d’allaus. Tota la zona implica un alt reg i allaus i es veuen restes d’algunes d’elles mentre progressem.

Finalment, el 12 d’abril, després de més de 4 hores remuntant una vall més obert i una mica menys exposat a les allaus, apareix un fantàstic Circ del que pengen 5 estètiques cascades de gel. L’exploració ha donat els seus fruits. David Graells, Dani González i Rafa Vadillo escalen en 2 llargs, amb un fred intens, els 60 metres de la gran cortina de gel situada a l’extrem esquerre del Circ. Bategen la cascada com: LEON & TUDELA FALL, 60 mts, WI 5/5 +, dedicada a Marc Sabata “Leon” i Carlos Tudela, que ens han deixat recentment en accidents de muntanya.

Les temperatures durant aquests dies d’abril han oscil·lant entre els -20º i els -30º, el que dóna una idea de la duresa del lloc. Un lloc on a l’hivern es superen els -50º.

post anterior Compartir post :

Més publicacions

Leave a Reply

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.