Rosa dels Vents FILMS Rosa dels Vents FILMS

Aspectes psicològics

Avui no us parlaré d’aspectes tècnics, avui ho faré dels aspectes psicològics que comporta l’auto-filmació d’una travessia de diversos dies en bicicleta, aspecte molt important, almenys per a mi.

Quan decideixo acte-filmar alguna de les meves travesses, mai oblido que el fet de fer-ho no ha de minvar de cap manera el gaudi que obtingui l’realitzar-la, però alhora, la mateixa travessia no ha de minvar el gaudi que em produeix filmar-la, simplement intento trobar l’equilibri entre totes dues, i per a això això és el que faig:

Com és impossible saber què és el que ens trobarem d’interessant per filmar quan vam iniciar una travessia que mai hem fet o que temps tindrem, em baso una mica en la frase “no deixis per demà el que puguis fer avui” a menys que us agradi retrocedir uns quilòmetres.

Tot i que el primer dia de cada travessia sempre tinc la sensació que he de filmar cada racó, cada paisatge o cada moment, per que si no ho faig em vaig a perdre un munt d’escenes interessants, ja en els següents dies m’organitzo de la manera tenint en compte que és el que estic veient o sentint a cada racó de la travessa.

Només em atur a filmar una escena si o si, quan aquesta penso que és totalment necessària per documentar la pel·lícula, com pot ser un lloc emblemàtic de la travessia per qualsevol aspecte, com la muntanya més alta, un parc natural o un poble important com algun exemple, parant-me més intermitentment si penso que una mateixa o semblant escena, ja la tinc o la puc a trobar més vegades durant la travessia.

A partir del tercer o quart dia de travessa, miro de fer una llista amb els diferents tipus d’escenes i angles que he anat filmant fins a aquest moment, segons la importància que per a mi hagi tingut cadascuna d’elles, per poder anar controlant el tipus i la quantitat de material audiovisual que fins al moment tinc de la travessa.

Com mesuro la importància que té per a mi cadascuna de les escenes que he anat o vaig a filmar ?, doncs tenint en compte el grau de sorpresa, de la impressió que m’ha suposat o del gaudi obtingut per un lloc o racó concret en un moment determinat … és a dir segons l’altura del borrissol de la nostra pell de gallina, he, he, he.

Guiant-me per la llista que he comentat abans, decideixo en què etapes o moment, que o quant de temps he de dedicar per filmar les escenes que necessito i si per filmar-és el millor dia o moment i si es mereixen que em detingui durant una etapa i en aquest precís moment per treure els trípodes i les cambres de les meves alforges.

No ens podem oblidar que en cada etapa, tenim per davant un munt quilòmetres que recórrer, possibles sorpreses que no tenim més remei que superar i que a cada final d’etapa hem d’arribar al lloc on tinguem previst descansar i preparar la següent etapa amb temps i sobretot llum.

Encara que al principi no ens ho sembli, en una travessia de diversos dies gairebé segur que ens sobraran moments diferents per aconseguir escenes variades i interessants que faran que el resultat final de la nostra pel·lícula sigui l’esperat.

Us asseguro que en un viatge d’aquest tipus tenim temps de sobres per gaudir de l’experiència ia més mostrar-ho amb la nostra càmera, en definitiva del que es tracta és de viatjar filmant i alhora filmar viatjant.

 

“Deixeu volar la vostra imaginació i sobretot filmeu-la… ah! i tingueu sempre les bateries carregades”

Compartir post :

Més publicacions

Leave a Reply

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.